Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.438
|
101.
Expressió de la quantitat d'una substància / pobre en i ric en
Font
Fitxes de l'Optimot
expressions, com ara baix contingut de o alt contingut de i baix contingut en o alt contingut en. Per exemple:
És un brou amb un baix contingut de sal.
Els cereals tenen un alt contingut en ferro.
[...]
|
|
102.
Tot i + gerundi: tot i volent
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal [...]
|
|
103.
cadascun i cada un; cadascú i cada u
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic [...]
|
|
104.
binocles i prismàtics
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes binocles i prismàtics es fan servir per designar l'aparell òptic format per un parell d'ulleres graduables, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport. Aquest aparell s'utilitza per mirar objectes llunyans. Per exemple:
En Pol sempre duia els binocles/prismàtics per observar [...]
|
|
105.
Formació de mots: el truncament en noms comuns i adjectius / profe o professor?
Font
Fitxes de l'Optimot
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
|
|
106.
Usos de com i com a: cridar com bojos o cridar com a bojos?
Font
Fitxes de l'Optimot
En construccions comparatives amb intenció hiperbòlica amb un sentit pròxim a 'com si fossin', quan el segon terme és un sintagma nominal sense determinant ni quantificador o un sintagma adjectival, es pot fer servir tant com com com a. En aquest cas, com a és habitual en valencià, baleàric i [...]
|
|
107.
Plural de noms de persona: els Joseps Maries o els Josep Maria? / Plural de cognoms, dinasties i llinatges: els Àustries o els Àustria?
Font
Fitxes de l'Optimot
1. Els noms de persona, quan fan referència a una col·lectivitat de persones amb el nom coincident, s'escriuen en plural (i per fer-lo, s'apliquen les mateixes normes que s'utilitzen per a la formació de plural dels noms comuns). Per exemple:
De Joans, Joseps i ases, n'hi ha a totes les cases.
En [...]
|
|
108.
Majúscules i minúscules en pactes, tractats, acords, declaracions i compromisos
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple:
el Pacte Nacional per la Llengua
el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
el Compromís de Casp
el Tractat de No [...]
|
|
109.
Quantificadors exclamatius amb adjectius i adverbis: que, com o si / com n'és de bo o com és de bo?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que [...]
|
|
110.
Pronoms me, te, se, ne, mos i vos / Ús de les formes pronominals plenes
Font
Fitxes de l'Optimot
en altres parlars, tant davant del verb com darrere del verb (vos comprenc, vos escric, escriure-vos).
El pronom mos és la variant col·loquial de la forma antiga nos i s'usa en parlars nord-occidentals, valencians i baleàrics, tant davant com darrere del verb (mos escolta, escolta-mos). Aquesta [...]
|
